Marta Garcia Cardellach

Biografia

Fotògrafa i artista visual autodidacta. La llicenciatura d’Humanitats li permet accedir al Centro del Patrimonio Fotográfico de Chile, al Centre d’Art et de Photographie de Lectoure i realitzar un postgrau de fotografia participativa i terapèutica a Barcelona on aprofundeix els seus coneixements sobre la imatge.

Especialitzada en fotografia d’arts escèniques, des de 2011 treballa per encàrrec per festivals, companyies i entitats culturals. Cosa que l’ha conduït també cap a diferents països europeus i Japó. Treballa en solitari com en equip. Des del 2015 és fotògrafa de l’Ateneu Popular de Nou Barris, crea el col·lectiu fotopedagògic “Construïm Mirades” (2017-2020) amb Oriol Segon i Xenia Gasull, ha treballat per a la Fundació Photographic Social Vision, ha realitzat tallers de fotografia per persones refugiades de guerra i en risc d’exclusió social i crea projectes per a centres educatius. Ha exposat al festival Photopatagonia d’Argentina, pel Consejo Nacional de la Cultura y las Artes de Chile, la Casa Elizalde, la Casa de Cultura de Girona, Sala Pere Quart de Sabadell, Sala Muncunill de Terrassa, el Centre d’art La Panera de Lleida, el Museu Abelló de Mollet, entre d’altres i ha col·laborat amb exposicions col·lectives dins l’àmbit internacional.

Guanyadora de la biennal Mollet Art 2024 – Museu Abelló amb la instal·lació “Glòria”,  beca d’Investigació d’Art i Natura amb el projecte “Roseta, una memòria en resistència” al Centre d’art La Panera de Lleida i al CAN de Farrera juntament amb Neus Solà, i beca TerrassaCrea 2021 per “Ritus de pas”. És guardonada pels Premis Lacetània d’art i cultura, primer premi de fotografia al Besmina Festival Barcelona i finalista de “Mirades amb veu” de Metges del Món.

 

Cartell-Qlectiva-9

Projecte

“Glòria” aborda la dualitat del desig, explorant diverses formes de manifestació que abasten des de la servitud fins a la desobediència. Més enllà del vincle que manté amb la sexualitat, aquest treball contempla el desig de manera més ampla, entenent l’eròtica com una via de coneixement per aprofundir en les sensacions, emocions i experiències humanes, amb l’objectiu de descobrir noves perspectives que enriqueixin la comprensió del que ens mou i del que representa.
El cos es converteix en l’element central i suport narratiu per parlar dels abusos de poder que vinculen el desig com a forma de coerció i absència. Dins el context de les tecnologies contemporànies, on s’exerceixen altres mètodes de control a través de les interfícies, es presenta el cos com a pantalla, per tal de donar veu a aquest lloc on queda inscrita la violència.
Com a pràctica de denúncia, el projecte adopta gestos opressors per reconèixer noves formes que sorgeixen. Moviments que es revolten i responen davant els estats que trenquen l’autonomia d’un cos i el seu desig. D’aquesta manera, la seva presència esdevé una pràctica de resistència per transcendir el maltractament i recuperar un espai íntim de glòria”
Durant la residència al Corralito, per una banda intento acabar d’endreçar el marc teòric per la investigació de la peça. I aquesta setmana intentaré de generar alguna imatge audiovisual.

Amb el suport de: