Els éssers humans hem emigrat sempre. Des de l’inici de la història de la nostra espècie, els éssers humans han tingut la necessitat o el desig de moure’s a altres territoris (propers o llunyans) per sobreviure. Buscant un clima millor, el sòl fèrtil, les matèries primeres, l’aigua, altres éssers humans, la pau, l’amor,… Oportunitats.

Som animals i, com ells, sempre busquem unes condicions de vida millors, és natural.

Si observem el passat més recent, podem veure com durant la història moderna ens hem desplaçat en massa buscant un lloc més acollidor i esperançador.

Història recent de les onades migratòries

Per exemple, durant el segle XIX, va sorgir una forma moderna d’emigració massiva que va ser possible gràcies als nous mitjans de transport, assentaments colonials i l’expansió dels Estats Units. Entre l’any 1846 i 1914, més de 30 milions d’immigrants van marxar d’Europa cap a Amèrica. Durant dècades, aquesta migració va ser principalment gratuïta i el document més important que l’immigrant havia de portar amb ell no era passaport o un document d’identitat, sinó un simple bitllet de vaixell.

Però aquesta primera onada humana va ser eclipsada per l’epidèmia de misèria que va ocórrer durant i després de la Segona Guerra Mundial. Durant els primers quatre anys de guerra, Alemanya i la URSS “van desterrar, trasplantar, expulsar, deportar i dispersar” a uns 30 milions de persones. Al maig de 1945 hi havia més de 40 milions de refugiats a Europa. Sense sostre, desarrelats i escapant, buscant un lloc on no fóssin perseguits per motiu de raça, cultura, religió o ideologia.

Malauradament, el nombre total de persones desplaçades del món en l’actualitat és superior a les altres dues ones humanes comentades anteriorment. Aquesta onada actual de desplaçaments forçats és equivalent a la suma de les poblacions d’Espanya, Portugal i Àustria. Més de 65,6 milions de persones s’han mogut a la recerca de millors condicions de vida.

Aquests 65,6 milions inclouen tres components importants. En primer lloc, les xifres dels refugiats, que amb 22,5 milions són les més altes registrades en la història de la humanitat. El conflicte a Síria segueix sent el que genera més refugiats a tot el món (5,5 milions), encara que el 2016 el principal factor d’aquest augment va ser el Sudan Sud, on la desastrosa ruptura dels esforços de pau al juliol d’aquest any va contribuir a la sortida de 739.900 persones fins a finals de desembre de 2016 (actualment, 1,87 milions).

En segon lloc, el desplaçament de persones dins del seu propi país, on el nombre de les quals era de 40,3 milions a finals de 2016, davant dels 40,8 milions d’un any anterior. Síria, Iraq i els desplaçaments encara molt importants a Colòmbia, van ser les principals situacions de desplaçament intern. No obstant això, l’èxode intern és un problema global i representa gairebé dos terços del total dels desplaçaments forçats al món.

I en tercer lloc, les persones sol·licitants d’asil, persones que han fugit del seu país i que demanen protecció internacional com a refugiats. A finals de 2016, el nombre de persones que havien demanat asil al món era de 2,8 milions.

Això agreuja l’immens cost humà de la guerra i la persecució al món: 65,6 milions vol dir que, de mitjana, una de cada 113 persones del món es troba en situació de desplaçament forçat, és a dir, una població més gran que la població del Regne Unit d’Anglaterra, país número 21 del món en nombre d’habitants.

I això significa que cada minut, unes 24 persones s’estan desplaçant per causes externes a la seva voluntat.

Vergonya europea

Com sabeu, darrere d’aquests números bojos i inhumans hi han somnis, lluites, amor, cares, patiments, pors, projectes personals, talents espectaculars, infants, vells i velles i històries familiars que no ens podem ni imaginar.

I, davant d’això, la pregunta és: què estan fent els nostres líders dels estats europeus davant d’aquesta situació alarmant?

Per afrontar la situació, les nostres fronteres es tanquen justament quan totes aquestes persones més necessiten solidaritat i empatia. Ja hem vist que Europa no és un exemple de bona acollida de persones en situacions extremadament vulnerables.

La majoria de les persones que van sol·licitar la protecció durant el clímax de la crisi dels refugiats, l’any 2015, van haver d’esperar mesos o anys en camps de refugiats en condicions realment dolentes (moltes d’aquestes persones hi segueixen esperant avui dia). Malalties sense tractament, fam, fred, por, inseguretat, desesperació, famílies separades per milers de quilòmetres de distància,… Així és com Europa tracta a persones que no són riques i que fugen de situacions alarmants.

Frontera hongaresa tancada i plena de persones refugiades que esperen. 16 de Setembre del 2015

 

Imagina’t que ets una persona sense recursos que lluita per una vida nova i millor. En cas de que decideixis intentar creuar la frontera il·legalment per sobreviure, hi ha vàries conseqüències possibles:

Un d’elles és que no passis massa temps al país dels somnis; que la policia fronterera t’expulsi immediatament i per la força (prohibit pel Tribunal Europeu de Drets Humans) sense cap tipus de cura. Si aconsegueixes quedar-te al país de destí sense ser expulsat, trobaràs una gran quantitat d’impediments burocràtics.

Al ser de classe social baixa, haureu de viure clandestinament i sense la possibilitat de trobar feina amb un contracte, ja que ara no interessa explotar només els immigrants il·legals; hi ha tota una població disposada a treballar i tu ets l’últim de la fila.

Hauràs de viure com puguis, amb altres persones que es trobin en una situació similar a tu i que parlin el teu idioma, o bé hauràs de fer-te lloc a camps de refugiats o centres d’acollida d’immigrants de condicions pèssimes. Però, una vegada puguis trobar la manera de mantenir-te al nou país, la policia pot registrar-te simplement per la seva aparença i color i et pot enviar a un centre de detenció d’immigrants il·legals fins que decideixin retornar-te al teu país d’origen (procés que pot canviar depenent de la Llei d’Immigració de el país on ets.) amb la frustració personal que això suposa.

També hi ha la opció de que veieu com la societat us discrimina per ser “diferents”. Amb l’extrema dreta europea en ascens, és possible que tinguis trobades desagradables amb persones que et veuen com un enemic.

Projecte Nomada

Davant aquesta situació… Què podem fer? Lluitar contra els nostres estats i les seves lleis? Teixir una xarxa de solidaritat i suport als nouvinguts? Ajudar-los en els processos burocràtics? Conèixer els nostres privilegis…?

Amb el projecte Nòmada volem treballar en base a això. Volem crear un espai de reflexió, de debat, on els i les participants podran expressar-se obertament sobre el tema de les migracions. Serà un experiment on els i les participants tindran l’oportunitat d’aprofundir en el tema i empatitzar amb aquelles persones que, dia a dia, segueixen movent-se i lluitant arreu del món a la recerca d’una vida millor.

Busquem un procés creatiu i artístic on, amb la perspectiva de les arts contemporànies i a través de cinc tècniques artístiques diferents, les persones participants podran explorar i mostrar coses que encara desconeixem. Una bonica sorpresa!

Aquest projecte farà que cada participant sigui més conscient de la situació actual dels desplaçaments forçosos? Canviarà alguna cosa? El món serà millor després d’aquesta experiència intercultural..?

Qui sap? Ningú sap encara què pot passar ni fins on pot arribar tot això.

Endavant. Som-hi. Sense por. Yallah!