L’obra de la Laura Puente busca representar a través de materials quotidians mediocres, com ara el ciment, el dia a dia de la ciutat. Formalitzant-ho amb un llenguatge abstracte, les seves peces, doten d’una gran plasticitat que juga amb l’ambigüitat. Sent el principal material el ciment, l’element urbà de l’obra està present de forma estructural, i és a través de la incorporació de ritmes orgànics en la composició ornamental, on trobem aquesta dualitat entre “artificial” i “natural”.

Podríem dir que l’artista s’inspira en aquells elements més trash que podem trobar a la ciutat. Com ara el mobiliari urbà afectat per l’skatebording, el graffiti, el mateix ciment de les carreteres i aquells espais en procés de construcció.

La incorporació del foc en el procés de creació de l’obra, juga un paper determinant en algunes de les seves peces, doncs és precisament aquesta activitat la que posa el punt i final. “Fins que no cremo l’obra no apareix el resultat. Com a la vida mateixa, fins que no prens l’acció no saps la conseqüència”.

Sense tancar-se a nous motors de creació, busca la bellesa en tots els àmbits, entenent tal concepte en la seva expressió més àmplia. Però per sobre de tot, busca convidar a l’espectador a reflexionar i qüestionar-s’ho tot. “M’agrada que el que faig produeixi alguna sensació a qui ho observa, sigui bona o dolenta.